La plaça del Monestir. Audicions i concerts de sardanes
Sabies que hi ha un lloc de Sant Feliu on les cobles poden tocar sardanes a l’aire lliure sense mullar-se encara que plogui?
Ballada de sardanes durant la inauguració del Teatre Auditori Municipal, actualmente anomenat NarcísMasferrer, el 6 de gener de 1990 (Imatge d'autoria desconeguda)
La sardana és una dansa popular que es balla en espais oberts amb motiu de festes multitudinàries, com festes majors i aplecs. Les ballades de sardanes també s’anomenen audicions i solen durar dues hores. La cobla és la formació musical especialitzada en interpretar sardanes, però també poden tocar per altres tipus de balls. Principalment està formada per instruments de vent, de manera que té una sonoritat que no requereix equips per amplificar de so. Quan en una audició o ballada hi participen dues cobles, s’anomena ballada doble.
A Sant Feliu de Guíxols, tradicionalment les sardanes s’han ballat al passeig del Mar i també a l’ermita de Sant Elm. L’organització de les ballades de sardanes gairebé sempre van a càrrec d’associacions com l’Agrupació Amics de la Sardana de Sant Feliu de Guíxols o els Amics del paratge i l’ermita de Sant Elm.
Aquí a la plaça del Monestir, ocasionalment també s’han fet ballades o audicions de sardanes, però en aquest espai hi trobem el Teatre Auditori Narcís Masferrer, que és l’equipament municipal que té relació amb la sardana. Per una part, l’espai exterior compta amb una glorieta o templet per fer-hi audicions i, per una altra part, a l’interior de l’edifici hi tenen lloc concerts de sardanes i música per a cobla. El Teatre Auditori es va inaugurar el gener de 1990 i es va construir amb rajola vista i biguetes en record del material que hi havia a les antigues fàbriques i magatzems de suro guixolencs; el nou equipament recordava alhora la tradició de teatre i concerts que hi havia hagut a Sant Feliu en el passat, amb amb actuacions com per exemple l’orquestra Pau Casals.
Els concerts de sardanes són interpretacions que no es fan per ballar, sinó amb el públic còmodament assegut per sentir la música. Les sardanes del mestre guixolenc Juli Garreta tenen una riquesa i una qualitat musical que les fa especialment boniques per a ser interpretades en concerts. Moltes sardanes tenen lletra i es poden cantar, llavors als concerts també hi participen cantants solistes i corals.