Construïda a la primera meitat del segle XIX la torre ha sobreviscut a guerres i calamitats que han acabat amb els edificis propers
La primera notícia que tenim sobre la torre del rellotge la trobem a les Memorias históricas de Maria Josep Sala, notari i secretari del municipi, que va arribar a ser alcalde constitucional. Aquest notari fou l’autor d’un recull de notícies ocorregudes durant el segle XIX. Segons Sala, el mes de juliol de 1847 es construí a la casa del comú la torre del rellotge. En la sessió municipal del 22 de juny de 1847 s’acordà donar més alçada a la torre del que estava previst en els primers plànols, perquè així el so de les campanes fos més perceptible pel veïnat. També s’acordà traslladar l’antic rellotge existent a l’església parroquial a la nova torre. Al principi les hores del rellotge eren pintades directament sobre la paret de la torre. El rellotge continuaria amb aquest format fins a l’any 1863. Aquell any, i veient que les xifres pintades a la paret estaven tan esborrades que no es podien fer servir i repintar-les no era una solució viable a llarg termini, es construí a Barcelona una esfera de marbre de 7 pams de diàmetre pel rellotge on anaven inscrites les xifres.