Com l’estrella polar, la plaça del Nord, assenyalava la direcció del creixement de Sant Feliu de Guíxols al segle XIX
La plaça va ser concebuda el 1882, quan l’hisendat guixolenc Bonaventura Mas va presentar un projecte d’urbanització en aquests terrenys, en el qual es contemplava la creació d’espais públics. De fet, aquesta plaça, com la urbanització, se situava al capdamunt del carrer de Sant Domènec que constituïa un dels principals eixos de creixement cap al nord de la ciutat, en paral·lel a la carretera de Girona. Però, la plaça pròpiament dita no es va començar a configurar urbanísticament fins l’any 1889, que es va realitzar el primer edifici al seu xamfrà amb el carrer Nou de Sant Antoni. Aquest habitatge, com la majoria de les cases d’aquesta zona, va ser per a persones de classe treballadora.
Segons el projecte, en la plaça hi havien de confluir sis carrers, a més del carrer de Sant Domènec: Alba, Sant Bonaventura, Adén, Sant Adolf i Nou de Sant Antoni. En el Pla de Reformes i Millores de 1897, redactat per l’arquitecte General Guitart, el creixement al nord de la ciutat estava condicionat per l’harmonització d’aquesta urbanització amb el nou planejament i per a una correcta previsió de cara a la construcció de l’Asil Surís. Guitart explicava a la memòria del seu pla “con este plan está más o menos armónicamente relacionado el de los terrenos cuya base es la denominada Plaza del Norte, con una serie de calles radiales, en las que el capricho parece estar por encima de los intereses que representa, dando lugar, a parte de la razonada prolongación de la calle de Santo Domingo a complicar la urbanización de aquellos terrenos”.
Així, doncs, sembla que a Guitart aquesta forma tan creativa de la plaça, no li semblava massa funcional. Lluny de fer-ne una valoració poètica, més aviat pronosticava un bon trencaclosques de complicada solució des d’un punt de vista urbanístic.
Text: M. Àngels Suquet Fontana / Imatge: General Guitart
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols