Va ser la macabra destinació de tretze persones nascudes o residents a Sant Feliu de Guíxols, de les quals vuit hi van morir
L’existència dels camps de treballs forçats i extermini durant l’Alemanya nazi és una de les realitats més crues i alhora vergonyoses de la història del segle XX, associada sovint a l’eliminació sistemàtica de la població jueva. Però la brutalitat del feixisme de Hitler també va colpejar altres col·lectius, com ara nombrosos ciutadans espanyols i catalans, alguns d’ells de Sant Feliu de Guíxols. La majoria havien format part de l’exèrcit republicà i s’havien exiliat a França després de la Guerra Civil espanyola, on foren capturats per l’exèrcit alemany quan esclatà la Segona Guerra Mundial i aquest ocupà territori francès. La dictadura de Franco es va desentendre de la sort d’aquells republicans espanyols mobilitzats pels francesos, que van perdre així la consideració de presoners de guerra i foren deportats als camps de concentració com a apàtrides.
El destí macabre dels presoners guixolencs, com la major part dels seus companys, fou el camp nazi de Mauthausen i el seu annex de Gusen, a Àustria (en aquell moment part del III Reich alemany). Hi feien treballs forçats, mal alimentats i vestits, passant fred, sotmesos a humiliacions arbitràries dels seus captors. Molts hi van morir de malaltia o extenuació. Vuit de les víctimes que hi van perdre la vida entre 1941 i 1942 havien nascut o residien a Sant Feliu de Guíxols: Josep Coll Cervosa, Lluís Morgat Clos, Francesc Parramon Ponjoan, Emili Puigmolé Magrià, Ricard Ruscalleda Lloveras, Francesc Sabater Roquer, Joan Cubel Cosp i Josep Ribas Juncà. Un cas apart és el d’Alexandre Amir Borrell, arrestat pels nazis a França el 1943, probablement com a membre de la resistència, i deportat al camp de Buchenwald. Amir va morir el 1944 a Dora-Mittelbau, a Alemanya, en una fàbrica subterrània on es construïen míssils. Per altra banda, un veí de Santa Cristina d’Aro, Eusebi Vicens Sagué, havia mort gasejat el 1941 al castell de Hartheim.
Els camps de Mauthausen van ser alliberats per les tropes aliades el 5 de maig de 1945. Quatre dels presoners que encara hi eren vius eren guixolencs: Esteve Esteve Mer, Josep Jordà Perich, Antoni Moret Bartí i Basili Polo Pulgar. També s’hi trobava Jaume Ribas Pons, de Castell d’Aro.
L’any 1994 l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va inaugurar un monòlit als jardins Juli Garreta en record de les víctimes guixolenques i baixempordaneses del nazisme.
Text: Marc Auladell Agulló
Imatge: Francesc Boix (extreta del llibre de Benito Bermejo Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, 2002)
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols