Durant el llarg procés d’estudi de la divisió territorial de Catalunya en comarques hi va haver dubtes de si la ciutat havia de pertànyer a la Selva o al Baix Empordà
Al segle XIX es començà a reivindicar, en contraposició a la província, la divisió territorial de Catalunya en unitats administratives pròpies denominades comarques. S’elaboraren diverses propostes però cap d’elles va arribar a imposar-se. Definir l’extensió i els límits d’algunes comarques és complicat i els resultats podien ser ben diferents segons els criteris adoptats. L’any 1884, amb motiu de l’aparició del diari guixolenc El Bajo Ampurdán, l’historiador Josep Pella i Forgas defensava la pertinença de Sant Feliu a aquesta comarca per raons històriques. Malgrat que era una opinió bastant estesa, no tothom la compartia. Així, el 1897 el geòleg i naturalista Mn. Norbert Font i Sagué considerava que la comarca baixempordanesa arribava fins al massís de les Gavarres; per tant, Sant Feliu en quedava exclosa i havia d’incorporar-se a la comarca veïna de la Selva. De la mateixa manera, en el mapa del projecte de divisió administrativa de Catalunya elaborat per la Mancomunitat el 1919, Sant Feliu s’incloïa a la Selva, com a segon nucli de població comarcal en importància després de Santa Coloma de Farners.
L’any 1931 la Generalitat va elaborar un nou estudi de la divisió comarcal catalana basant-se en factors socioeconòmics i en enquestes personals. El mapa que en resultà dibuixà Sant Feliu dins el Baix Empordà. El model es va implantar el 1936 i és el que, a grans trets, es manté vigent actualment. Amb tot, als anys 70 algunes personalitats com l’historiador i geògraf Albert Compte encara consideraven que tindria més sentit incorporar Sant Feliu a la Selva.
Potser Sant Feliu no sigui del tot empordanesa o del tot selvatana i tingui una mica d’ambdós territoris... O tal vegada no és ni una cosa ni l’altra. La situació de la nostra localitat a la vall del riu Ridaura, que separa els massissos de les Gavarres i l’Ardenya, ha fet de Sant Feliu la sortida natural de la ciutat de Girona al mar i històricament ha propiciat una estreta vinculació entre les dues poblacions. Alhora, aquesta realitat topogràfica ha donat a la localitat guixolenca un caràcter singular, que permet considerar-la com una entitat territorial pròpia juntament amb els altres municipis de la vall d’Aro (Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro-S’Agaró).
Text: Marc Auladell Agulló / Imatge: V. Turell (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - ICGC)
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols