Durant bona part del segle XVIII i principi del XIX els patrons i mariners de Sant Feliu varen transformar les seves embarcacions en vaixells corsaris sempre que va ser necessari
Però no us penseu que eren uns pirates! ells eren gent legal. Els pirates eren uns fora de la llei que assaltaven qualsevol vaixell que fos més feble o mal armat, robaven i mataven o esclavitzaven els tripulants. Els corsaris, al contrari, eren patrons, mariners i comerciants que, quan el seu país entrava en guerra amb un altre estat obtenien un permís, anomenat patent de cors, per armar les embarcacions i sortir a atacar els vaixells enemics, principalment els mercants que eren els que, un cop capturats i venuts, donaven més beneficis (tot i que a vegades se les havien de veure amb corsaris enemics que volien fer la mateixa feina)
Galiotes, pollacres, xabecs i barques de mitjana, varen ser alguns dels tipus d’embarcació que utilitzaren els corsaris guixolencs en les seves accions bèl·liques. Homes com Jeroni Basart, aliés Rufo (sí, el del carrer del Rufo és aquest) Bartomeu Bosch o Josep Bernich es varen fer un nom a l’època, i el ressò de la seva fama ha arribat fins als nostres dies.
Els estols de corsaris guixolencs variaven segons la disponibilitat de vaixells i tripulacions. Així, quan l’any 1779 el regne d’Espanya entrà en guerra amb Anglaterra la vila va poder armar fins a cinc embarcacions amb 137 homes en total a bord. Aquestes tripulacions aconseguiren capturar, en combat i a l’abordatge, fins a quatre corsaris anglesos procedents de Maó, recuperar dues embarcacions que portaven capturades i apropiar-se de tres vaixells mercants enemics (sí, els anglesos també perdien batalles en el mar, tot i el que ens vulgui fer creure Hollywood)
Text: Josep Auladell Payró / Imatge: Autoria desconeguda
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols