En aquell moment la ciutat estava ocupada militarment i l’indret s’utilitzava com a camp de futbol del Guíxols
El 1946 ja feia set anys que la Guerra Civil havia finalitzat però, com en altres localitats, a Sant Feliu encara s’hi mantenien acantonades tropes de l’exèrcit franquista amb l’objectiu d’assegurar l’ordre imposat pels vencedors. Mentrestant, enmig de la grisor de la postguerra, els guixolencs intentaven trobar una mica de distracció en activitats com el futbol. Segons explica Josep Melcior Muñoz al seu llibre El futbol a Sant Feliu de Guíxols, fou pels volts de 1945, en un moment de gran impuls organitzatiu i competitiu d’aquest esport a la ciutat, que es recuperaren com a camp de joc els terrenys de la carretera de Palamós propietat del Sr. Castelló. Aquest espai, que anteriorment ja havia funcionat com a camp de futbol i fins i tot com a magatzem de suro, es correspon actualment amb la plaça Miquel Murlà.
El mes d’abril de 1946 el Club de Futbol Guíxols accedia a la petició que els havia adreçat el coronel i cap del regiment número 10 de Córdova, acabat d’arribar a Sant Feliu, per poder utilitzar el seu terreny de joc per a exercicis d’instrucció de la tropa. Tal com estaven les coses en aquell moment al país i veient els galons de qui ho demanava, qui s’hi hauria pogut negar? L’entitat esportiva justificava el seu consentiment “como muestra de atención, consideración y hospitalidad que todos los ciudadanos de San Feliu acostumbran ofrecer a sus huéspedes y visitantes”. Però també s’atrevia a fer un parell de consideracions. La primera, que es respectessin els horaris d’entrenament i competició de l’equip, de manera que l’exèrcit no ocupés el camp més tard de les sis de la tarda dels dies laborables ni durant tota la jornada en els dies festius. I, en segon lloc, que no s’introduïssin cavalls ni mules al recinte davant la inevitable “acumulación de heces sobre el mismo” que això provocaria, “con el consiguiente peligro de infección tetánica para nuestros jugadores”. Ho havien pogut comprovar uns dies abans, en què el regiment ja havia utilitzat el terreny de manera informal. I és que, en un camp plantat d’excrements, és molt fàcil que qualsevol partit de futbol acabi en joc brut.
Text: Marc Auladell Agulló / Imatge: Muntatge a partir de dues fotografies de Pere Rigau i Pere Carreras
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols